Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 1962 (Barcelona, Club Editor Jove, p. 246):
Una descripción perfecta del paso del tiempo. Breve, directa, auténtica. Universal.
"I vaig sentir d'una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les estrelles adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l'últim dia."
Una descripción perfecta del paso del tiempo. Breve, directa, auténtica. Universal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario